Irlanda del Nord
Irlanda del Nord es una subdivisió administrativa del Regne Unit, que es troba al nord-est de l’isla d’Irlanda. La seua capital es Belfast .
Robinson cap de govern i el seu partit comparteixen govern, desde el
Segons el punt de vista ideològic, la preferència per el nom, tip d’endidat y la bandera d’Irlanda del Nord es diferent. Els nacionalistes l’anomenen "Nord d’Irlanda" y la bandera d’Irlanda verda, blanca y taronja. Els unionistes l’anomenen "Ulster" i utilitzen una bandera pareguda a la de Ulster amb els colors de la bandera anglesa, anomenada "Ulster Banner".
Irlanda
Irlanda es un país europeu, que ocupa la major part de la isla del mateix nom. Conserva tres de les seus quatre províncies històriques. La seua capital es Dublín en l’any 1949 es va declarar el Estat irlandès com la República Irlandesa .
El conflicte d’Irlanda del Nord fou un conflicte de gran violència per el estatus polític de Irlanda del Nord, que va provocar una gran pèrdua de vides humanes durant la segona mitat del segle XX. Va Involucrar, por un costat, a la població protestant (majoría), partidària de preservar els llasos amb Gran Bretaña, i per un altre costat la població catòlica (minoria), partidària de l’independencia o be la integracio de la provincia amb la República d’Irlanda, al sud,del país era católic.. els dos bandos recurriren a les armes i a la provincia entra en una gran violencia que dura desde fins dels anys '60 fins a la firma del Acord del Divendres Sant, el 10 d’abril del 1998, on les bases d’un nou gobern, en el qual católics i protestants comparteixen el poder No obstant, la violencia continuá després de esta fecha i encara continúa de forma ocasional.
El conflicte
El conflicte va consistir en treinta años de actes recurrents de violencia intensa entre elements de la comunitat nacionalista i republicana d’Irlanda del Nord i de la comunitat unionista. El conflicte va tindre com a causa la oposicio nacionalista cap al estatus d’Irlanda del Nord como una provincia del Regne Unit, aixi com la dominació i discriminacio exercida sobre la minoría nacionalista per la majoría unionista. La violencia es caracteriza per campanyes armades de grups paramilitars, siguent la principal incluyent la campanya del IRA Provisional Exércit Republica Irlandés Provisional de 1969-1997 el seu objectiu era acabar amb el gobiern británic sobre Irlanda del Nord i la creació d’una nova "Irlanda unida" formada per la República d’Irlanda, amb domini sobre tota l’isla. En 1966 es va formar la Força Voluntaria del Ulster que era un grup paramilitar unionista, en resposta a la erosió percebuda tant del carácter británic com del domini unionista sobre la provincia. Les fuerças de seguretat britàniques el Exercit i la Policía del Ulster– estagueren tambe involucrades en la violencia. La posició del gobiern británic era que les seues forçes sigueren neutrals en el conflicte, pues intentaben mantindre la llei i l’ordre en la regió, aíxi com el dret del poble irlandés a la autodeterminació democrática; pero, els republicans irlandesos veíen a les forçes britániques com "combatents" en el conflict, destacant la colusió entre las forçes del Regne Unit i els paramilitars lealistes com una proba de tal condició.
La investigació Ballast, portada a cap per la fiscalía policial, va confirmar que las forçes britániques i, en particular, la Policía del Ulster (RUC) varen estar coludides amb els paramilitars leals. Ademes, van estar involucrades en asesinats i van obstruir el curs de la justicia cuant estes denuncies habíen sigut previament investigades. Si be l’extensi de tal colusió es encara controversial, amb unionistas reclamant quels informes que la denuncien o son falsos o son molt exagerats i també va haver instancies de colusió entre les autoritats de la República d’Irlanda i els paramilitars republicans.
Ademes del problema de la violencia,va haver un estancamient polític entre els principals partits polítics d’Irlanda del Nord, incloent a aquells que condenaben la violencia, sobre el futur estatus d’Irlanda del Nord i la forma de gobiern que debía existir a l’interior d’Irlanda del Nord.
El conflicte va ser portat a un difícil final per el proces de pau que va incloure la declaració de cese al foc per la major part de las organizacions paramilitars, la deposició completa de les seues armes, la reforma de la policía i el corresponent retir de les tropes del exércit dels carrers i de árees limítrofes conflictives, tals com la part sud del Condat de Armagh i el Condat de Fermanagh, com acordaren els signataris de l’Acord de Belfast conegut com el "Acort del divendres Santo" fou firmat en Belfast, Irlanda del Nord el 10 d’abril de 1998 per els goberns británics e irlandésos i acceptat per la majoría dels partits polítics norirlandesos. També fou aprobat per el poble d’Irlanda del Nord i la República d’Irlanda mijantçant un referéndum en cada lloc.. El acuerd reiteraba la posició británica de llarga data, mateixa que no había sigut totalment reconeguda amb anterioritat per els succesius goberns irlandesos, segons la qual Irlanda del Nord permaneixia al interior del Regne Unit hasta que una majoría votara el contrari . Por otra part, el gobiern británic reconegue per primera volta, com part de la denominada "dimensió irlandesa", el principi de que el poble de l’isla d’Irlanda com un tot te el dret, sense ningún tipo de injerencia externa, de resoldre els problemes entre el Nord y el Sud per mutu acord. Esta última declaració va ser clau per a guanyar el apoyo per a l’acord de nacionalistes i republicans. També va establir un gobern delegat amb el poder distribuit a l‘interior d’Irlanda del Nord , on el gobern debía estar format per partits tant unionistas com nacionalistas
No hay comentarios:
Publicar un comentario